Educar la voluntat

"Existeix una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica." (A.Einstein)

La voluntat necessita un aprenentatge gradual que s'aconsegueix amb la repetició d'actes on un lluita, cau, torna a començar i venç. Això en filosofia se li anomena "hàbit", cal adquirir hàbits positius.

Per tenir voluntat cal començar per negar-se o vèncer-se els gustos i/o estímuls i inclinacions nocives.

El coneixement atrau la responsabilitat, el deure i les exigències concretes. La voluntat allibera. L'alliberament que porta la voluntat consisteix a apartar obstacles, aplanar el camí per fer el que s'havia programat, per anar aconseguint que els somnis es facin realitat poc a poc.

Qualsevol aprenentatge s'adquireix més fàcilment a mesura que la motivació és més gran.

El que no sap el que vol, el que no té il·lusió d'aconseguir alguna cosa, és difícil que tingui la voluntat prompta i disposada per a la lluita.

És fonamental tenir objectius clars, precisos, ben delimitats i estables. La ment no tolera la dispersió d'objectius. Ni tampoc voler abastar més del que un pot. Voler és pretendre una cosa concreta i renunciar a tot el que distreu i desvia dels plans dibuixats.

Les grans ambicions, les millors aventures brollen d'un petit rierol que creix i es fa cabalós a mesura que la lluita personal no cedeix, no baixa la guàrdia, insistint una i altra vegada. L'important és fer petits passos cap amunt.

Un no fa el que li ve de gust, ni el més fàcil, ni tria el camí més còmode, sinó que es dirigeix ​​cap al que és millor. Quan la voluntat és més sòlida, aquesta persona ni es planteja el cansament o el que és el seu apetència, sinó el que sap que serà més positiu per a ella de cara als plans dissenyats.

Una persona amb voluntat arriba a les metes que s'havia proposat. L'ordre, la tenacitat, la disciplina, l'alegria que no defalleix i la mirada posada a la part alta de camí. El comparar-se amb altres, el mirar massa les vides alienes pot oferir aquesta cara negativa de no gaudir amb el que es té, desitjant el que no es té.

És important arribar a una bona proporció entre objectius i instruments. Cerca l'harmonia entre fins i mitjans. Intentar una equació adequada entre "actituds" i "limitacions". Pretendre treure el millor que hi ha en un mateix, posant en joc la "motivació" entrellaçada de "il·lusions" al costat de l'ordre, la constància, l'alegria, l'autoritat sobre nosaltres mateixos per no cedir ni una mica en el proposat.

Una bona i suficient educació de la voluntat és un "indicador de maduresa de la personalitat" qualsevol avenç de la voluntat s'amplia amb el seu ús i es fa més eficaç a mesura que s'incorpora amb fermesa en el patrimoni psicològic on la voluntat brilla amb llum pròpia.

L'educació de la voluntat no s'acaba mai. El fet d'haver assolit un bon nivell no vol dir que s'estigui sempre abonat a aquest. També cal esmentar la desorientació de la societat actual: tan permissiva i amb pocs valors de referència, el que impedeix veure exemples positius al seu voltant que puguin ser servits com a "models d'identitat". Els perdedors i els triomfadors no es fan d'un dia per l'altre, sinó després d'anys de deixadesa i abandó, d'empenta i obstinacions repetides.

Els joves d’avui se’ls hi dona amb relativa freqüència el que jo he anomenat la filosofia del que em ve de gust: "és que no tinc ganes, és que no em ve de gust, això em costa ..." per aquest rumb s'arriba a anar tenint una personalitat feble, capritxosa, tova, que gira segons el vent de moment, inconstant, incapaç de posar-se metes i objectius concrets, a mercè del primer estímul que li arriba de fora i li fa abandonar el que estava fent. El que té educada la voluntat, després d'una baralla pertinaç amb si mateix, sap el que és l'alegria. L'alegria és un pont que està per sobre del plaer i per sota de la felicitat, perquè el que lluita està sempre content. I el resultat és un ésser fort, sòlid, ferm, consistent, que no es desanima fàcilment. I com a teló de fons, l'esforç per treure el millor que tenim dins. Dit d'una altra manera: la felicitat és un estat que consisteix a intentar treure el màxim partit a les nostres capacitats, barrejant la lluita tenaç amb l'alegria.

"Conèixer als altres és saviesa, Conèixer-se a si mateix, és saviesa superior. Imposar la voluntat als altres, és força, Imposar-la a si mateix, és la força superior." (Lao Tse)